"From Russia with Love"

Estic altament intrigada per a saber qui deu llegir el meu blog des del bell mig de Russia. Alguna idea? suggerència? que es pronuncii si el/la conec! :)

una de dos

Són les 19.09h i al balcó de casa llueix un sol espatarrant. Fa calor, molta calor, d'aquesta que enlloc d'acariciar la pell de la cara l'esgarrapa. El Julian m'explica que és perquè estem just a la zona on hi ha el famós forat de la capa d'ozó, pel que cal protegir-se més de la llum d'aquest astre. Qui ho hauria de dir, des d'occident el "forat" sembla un crit de lluita, una raó que justifica la causa ecologista, però poc ens fem la idea de que és real i existeix. Bé, caldrà posar-se doble ració de protector solar, doncs.

Ahir, com alguns de vosaltres sabeu, vaig tenir una entrevista via skype, desde Toronto, en anglès, per a una possible plaça dins les files de AWID, una organització que treballa temes de génere i drets de les dones arreu del món. La plaça és per a Montevideo, es clar, i per una bona temporada. En cap moment m'han dit de quants mesos és el contracte però em van donar a entendre que és per llarg.... Aquest fet em va forçar a imaginar què és el que vull, i en funció d'això, a que estic disposada a renunciar. Com ja debeu haver entès, aquest país em fascina i m'encanta. i la seva gent, la seva cultura, militancia política, paissatges i tradicions. Però...seria capaç d'hipotecar un altre any la meva vida a Barcelona? Uff... de vegades m'assaltes moments de nostalgia barcelonina, familiar, amical en els moments menys insospitats. Una olor, una llum, un cartell, un comentari, una cançó, un sentiment em transporten en qüestió de segons a la meva estimada ciutat. Però crec que tinc una relació extranya amb ella. Si bé allà hi tinc tot, i sé que és on vull establir-me definitivament, cada cop que hi vaig sento una energia de campament base, un no-se-què que em fa sentir: si, aquest és el meu lloc, però ara aquí m'ofego, encara no, tornem a volar una altra vegada por ahí a veure què hi trobem... No ho sé, suposo que haig de seguir donant voltes a tot això. Potser el que em falta a BCN és un projecte com a persona adulta, ja que no hi he tornat a viure desde que vaig empendre el vol cap a Florencia (tret els mesos entre Florència i Bilbao, que van tenir tela també...)

Segueixo al balcó i el sol, poc a poc, va retirant-se rere l'horitzó, al compàs d'aquesta cançó meravellosa. Ara en mitja horeta el Julian i jo quedarem amb la Jacin per anar junts al Cementerio de Palermo, on s'interpreta Don Juan Tenorio, ja us diré què tal...

Bé, us envio molts petons de primavera a tots i a totes. Us estimo!

P.D. La foto ha estat robada vilment de la Srta De Agorreta!